Hi ha mans paralitzades per la malaltia; hi ha mans paralitzades per la pobresa; n’hi ha de paralitzades perquè el cor que les ha de moure ha decidit que no es moguin. Hi ha moltes classes de mans paralitzades.
L’evangeli ens parla d’una ma que la malaltia tenia seca, sense vida. La manca de vida en aquesta ma era motiu suficient per a ser marginat de la vida social, de la comunitat religiosa. L’altra ma és “menys” pura.
Per als fariseus el centre de la qüestió és veure si Jesús cura en dissabte, sense que aparentment els importi el fet que una persona sigui segregada de la comunitat per un defecte físic, per una discapacitat.
Jesús, de manera valent, els fa un pols, perquè els planteja directament el “quid” de la qüestió: el bé i el mal en dissabte. Sense esperar resposta segueix amb la seva acció de curació, demostrant el poc que li importa la opinió o la reacció dels fariseus.
Davant totes les situacions podem prendre posicions, en ocasions més agosarades, en ocasions més porugues. Jesús ens demana que, al marge de presències hostils, sapiguem mantenir en el centre de la nostra acció allò que és fonamental: els nostres germans, especialment els més pobres, marginats, necessitats. Igual que Jesús, hem de ser conscients que en ocasions ajudar un germà ens pot costar a nosaltres algun disgust, i fins la vida. Però igual que Ell hem de mantenir la confiança en el Pare, font de la nostra força.
Llavors, sense saber ben bé com, sense mèrit nostre podrem ajudar a convertir mans sense vida i sense esperança en mans que canten i que bullen de festa. Hi ha moltes mans que tan sols esperen la nostra ajuda per a fer-ho
No hay comentarios:
Publicar un comentario