L’evangelista Joan ens proposa directament l’analogia entre la creu del desert, que tota els jueus coneixen per la tradició de l’Èxode, i l’enlairament de Jesús a la creu.
En una i altra ocasió allò que és instrument de mort, la serp i la creu, es converteixen per l’acció de Déu en element de salvació. En cap cas, però, de manera automàtica i màgica, sinó a través de l’acció personal, deliberada, i confiada.
La serp del desert no estalviava la picada de les serps, però brindava a qui la volia mirar una nova oportunitat de seguir amb vida. De la mateixa manera la creu no ens estalvia els patiments de la nostra vida, de les nostres malalties, dels nostres problemes, com no els va estalviar Jesús, però si, que ens ofereix una possibilitat de obtenir, amb el nostre esforç una vida nova, renovada. Cal, però, la nostra adhesió a aquesta creu, cal fer-la nostra.
La creu no ens ha de fer por, com a element de mort i de condemnació, perquè amb la seva mort, Jesús li ha donat un sentit ben nou i diferent: amb la seva generositat ha convertit el que era element de tortura en element de salvació.
Amb la Passió, la creu, instrument de mort, es converteix en instrument de salvació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario