La família de Jesús, que sempre és objecte de polèmiques i pensaments inútils i sense fonament, és una idea que va molt més enllà del concepte humà de família. Ens ho diu Ell mateix quan diu que són tots els que escolten la Paraula i la practiquen.
Escoltar i posar en pràctica ens sembla un nivell d’exigència baix, però aquesta idea es queda curta, perquè viure segons els valors del Regne és molt més que “no fer” algunes coses i molt més que l’assistència a les celebracions.
La reducció dels manaments a simples negacions, “no mataràs”, “no robaràs”, “no desitjaràs”, etc., ens a fet oblidar que la primera obligació del cristià, del seguidor de Jesús és estimar els altres i Déu. I açò mai pot ser reduït a “no fer”, sinó que exigeix una posada en acció.
Les coses del llenguatge fan que en català ens semblin sinònims “oir” i “escoltar”. Per a mi no és el mateix: escoltar implica una atenció i una concentració, mentre que “oir” és una actitud passiva, com la que tenim amb l’aigua de la pluja.
Escoltar i posar en pràctica, ser de la família de Jesús ens exigeix formar grup, formar comunitat. Amb la família humana necessitem tenir-hi relació, comunicació, contacte. També ens passa a la família de Jesús: esteim convidats a trobar-nos, escoltar-lo junts, a compartir taula a la Eucaristia, a pregar per les nostres necessitats, per a donar-li gràcies dels dons rebuts i de les proves superades...
És gran la família de Jesús.
No hay comentarios:
Publicar un comentario