Les paraules de l'evangeli d'aquest diumenge són certament alliçonadores. Tothom que les sent les troba plenes de seny, de sentit comú.
Compartir el vestit i el menjar, comportar-se segons les lleis en la feina, no aprofitar-se de la força ni dels càrrecs que cada un exerceix... Són els mínims que ens podem exigir.
I es que les paraules de l'evangeli d'avui no són de Jesús, son de Joan baptista, el profeta, el precursor. La primera frase, la pregunta que es fa la gent és la que hem de plantejar-nos en primera persona.
En els nostres dies, en les nostres comunitats en ocasions ni tant sols ens plantegem la necessitat de fer alguna cosa, de canviar. Els deixebles de Joan, davant la seva predicació, oberts a la Paraula de Déu li demanen "que hem de fer?".
Aquesta actitud és la que obra la porta a la conversió, la que permet fer camí.
Les indicacions de Joan són unes propostes de mínims. Ell mateix ho adverteix: en ve un que es més fort. Jesús augmentarà el nivell d'exigència fins al màxim. I ho farà primer de tot en primera persona: Donant-se del tot; estimant fins a l'extrem, demanant que estimem com Ell.
El plantejament de Joan és naturalment menys exigent que el de Jesús. Si volem ser seguidors de Jesús, hem de centrar-nos en el seu nivell d'exigència. El que diu Joan no és equivocar, ni dolent. és, tant sols insuficient per al Regne. Joan mateix reconeix que, comparant-se amb el Mestre, ell és indigne fins i tot de fer els treballs dels esclaus, com és deslligar el calçat. Si volem ser dignes seguidors de Jesús hem d'anar molt més enllà del que ens exigeix Joan, però hem de començar per aquí, també hem de complir el que ell ens proposa. però ho hem de fer amb la mirada posada en Jesús i amb el seu exemple.
No hay comentarios:
Publicar un comentario