A quinze dies de la celebració del Nadal, l'evangelista Mateu ens posa en el cas de que que Jesús serà criticat per un fet propi de la seva humanitat.
La festa del Nadal és la humanitat de Déu, la presència de Déu en la nostra història, sortint del "temps de Déu" en el nostre temps humà.
La humanitat de Jesús, discutida en molts moments de la història, per alguns és posada de manifest en alguns passatges dels evangelis. Quan plora pels amics difunts, quan en commou davant els mals aliens, quan menja i beu...
Crida l'atenció la normalitat de la vida i de la mort de Jesús. Essent Déu, viu exteriorment com qualsevol persona, pateix com a qualsevol persona i mor assassinat com moriria qualsevol home clavat a la creu.
La seva divinitat no es posa de relleu en cap d'els aspectes ordinaris de la vida. No és un "superheroi", amb capacitats físiques extraordinàries. Serà en la seva vida interior i amb la seva submissió en tot a la voluntat de Déu que es mostrarà diferent dels altres homes. I serà per aquests fets que Déu no el deixarà a mercè de la mort.
Sembla mal d'entendre que l'Església demani als seus preveres un estil de vida diferent de la normalitat, amb exigències que als laics semblen de difícil compliment. Veient la normalitat de la vida de Jesús, pot semblar que seria possible un nou estil, però l'Església prima la imitació de la disponibilitat que va tenir Jesús durant la seva vida per a servir la voluntat de Déu, més enllà de la normalitat de la vida per sobre d'altres consideracions.
Els que critiquen aquestes directrius de l'Església, fixant-se només en alguns aspectes de la vida de Jesús, haurien de mirar també la resta de la vida del Mestre. Veurien que a Ell també el van criticar per coses que ens sembles absolutament normals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario