Santa Clara

Clara d'Assis, companya de Francesc, és iniciadora d'un moviment que ha portat a l'Església moltes gràcies, des de la fundació de la branca femenina del moviment franciscà. La seva capacitat de convicció va fer que Francesc accedís a la seva petició per a fer, amb les seves amigues, el que ell feia amb els seus. D'aquell grup d'amigues de Clara, a travers dels segles han arribat als nostres dies les clarisses. Dir a travers dels segles en el VIII centenari és una manera apropiada de remarcar la importància de les Germanes en la història. A Menorca hi són pràcticament des de 1287, en que el rei Alfons III cedeix terres per a la contrucció d'un convent. La seva aportació a la vida de l'Església Menorquina és fonamental. Ha passat el temps en que alguns creien que les contemplatives "no fan res".
La seva tasca és la pregària, i la pregària és el motor de l'Església. Tota la nostra pastoral s'ha de sostenir en la pregària, personal, de grup, comunitària, litúrgica, contemplativa, etc. Les nostres clarisses, com també les concepcionistes, fan permanentment aquesta feina, aquest servei que tota l'Església ha d'agraïr.

La seva capacitat d'acollida, el seu somrís permanent, la seva joia interior fan que anar-les a visitar sigui sempre un bàlsam per als cors accelerats dels qui, en el món, intentem ser fidels a l'Evangeli.

Per molts anys, Germanes de Santa Clara!