Els fariseus eren veritables en fer equilibris. La seva habilitat per a interpretar, sempre a la seva conveniència, els fragments de la llei fou indescriptible. En els evangelis hi ha moltes referències a aquestes “adaptacions”.
El fragment d’avui ens ajuda a conèixer la visió de Jesús sobre aquests preceptes malentesos que els fariseus imposaven a la resta de jueus: insisteixen en complir les obligacions que són insignificants i deixen passar aquelles que realment tenen transcendència en la vida dels altres.
Deixar de banda alguns elements cabdals mentre ens fixem en els detalls de les futeses és una errada massa comú. La història de l’església n’és una mostra.
Els legalismes, la Llei, ens ha d’ajudar a caminar, però no ens ha d’obligar a fer equilibris. Si els manaments ens obliguen a cercar les maneres per a passar-los per la banda, com de puntetes, és que no hem entrar en el fons del que realment aquell precepte ens vol fer canviar de la nostra vida.
Tots tenim habilitat per a agafar-nos a la lletra de la llei, i passar fent equilibris per sobre el contingut i l’esperit de la llei. Renunciem a menjar carn, però som permissius amb els que gasten en excés en menjars costosos; mantenim els divorciats fora de la “comunió” però admeten els especuladors, etc, etc.
Hem d’aprendre què ens demanen els preceptes, les lleis i acomodar el nostre cor al seu esperit. Si tant sols acomodem el nostre exterior a la lletra, sense convertir-nos de cor, estarem fent funambulisme religiós
No hay comentarios:
Publicar un comentario