Les tasques agrícoles són en tots els temps molt dures. Encara en els nostres dies les tasques de la verema són esgotadores, amb horaris molt amples, que comencen molt dematí i acaben quan acaben. Els jornals estan en consonància amb l’esforç, açò diuen almenys els empresaris.
El que ningú gosa fer és pagar el mateix a qui a fet un parell d’hores de feina cal al tard, quan ja refresca, que a qui ha treballat des del primer sol del matí.
Jesús es proposa capgirar tots els esquemes, totes les línies de pensament establertes. I ho aconsegueix. De la manera en que es narren els fets, en un primer moment qui l’escolta es posa al costat dels treballadors descontents, pensant en la “injustícia” de rebre el mateix salari uns i altres. Tant sols molt al final de la narració podem començat a entendre el que vol Jesús: mostrar que el seu sistema de valors és absolutament nou, i que no és una bogeria sense sentit, sinó que té el sentit de la lògica de Déu.
Amb la lògica de Déu, els més necessitats han de rebre més; els que no són escollits habitualment per a treballar, han de ser més ben atesos. Sense prendre res del que “legalment” correspon als altres. Pagar un salari complert al que ha treballar només unes hores no implica pagar-ne dos a qui ha treballat el dia.
La generositat de Déu, que ens mostra Jesús en aquesta paràbola, és qüestionada per molts, amb ulls humans. La generositat de Déu posa de manifest la nostra manca de generositat, la nostra poca solidaritat, el fet de pensar primer en un mateix. Jesús ho diu així: ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?”
Atrevim-nos a pensar amb la lògica de Déu. Veurem que el món canvia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario