La capacitat de perdonar és una característica poc habitual entre els humans. És molt mes nostre el rancor que el perdó, la rancúnia que la reconciliació. Estic segur que Pere devia pensar que amb set vegades de perdonar ja havia sobrepassat les millors expectatives.
Segurament, a l’Antic Testament, set vegades seria un nombre molt interessant, però Pere oblida que esteim parlant dels valors del Regne, no dels valors de l’Antiga aliança.
L’exigència de Jesús no és una qüestió matemàtica, de multiplicar, sinó que es tracta, segurament, de “perdre el compte”. En el perdó, segons els esquemes de Déu, no podem anar amb comptes ni multiplicacions ni restes. El perdó, amb els esquemes de Déu és infinit.
Per açò, si volem estar en “sintonia del Regne”, no podem estar limitats en els nostres gestos de perdó. El nostre perdó ha de ser, com el de Déu, infinit.
Deiem al principi que és una qualitat poc humana, la capacitat de perdó, per açò, per a ser capaços de fer-ho i a més d’aquesta manera, hem d’estar en Déu. Les nostres capacitats personals tenen límit i aquest no és suficient per al Regne. Hem de ser tant generosos amb el perdó que necessitem acudir al perdó de Déu.
Tant sols la capacitat que Déu te de perdonar –i de perdonar-nos- farà que nosaltres, superant les matemàtiques, perdonem els nostres germans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario