La importància de la pregària és una constant en els evangelis que hem llegit en les celebracions dels darrers dies. Ahir, Pere va demanar ajuda, sentint els vent en contra quan caminava sobre les aigües; avui la dona cananea insisteix, però no amb argumentacions encara, sinó simplement, demanant ajuda en veure que els deixebles la volen treure de l’entorn de Jesús.
Encara que els textos siguin tant diferents, i les circumstàncies de la narració tant diverses, els fets són els mateixos: amb les nostres pròpies forces no podem assegurar-nos l’èxit, necessitem la ma de Jesús per a poder arribar a les fites proposades.
La ruta per a que Jesús ens doni la seva ma és fàcil i coneguda: li hem de demanar, simplement, sense pretensions ni prepotències, amb humilitat, com la dona estrangera. Humilitat que no vol dir por, ni debilitat. Bé que defensa amb insistència la seva necessitat aquesta dona!
El que Jesús vol i necessita per a poder-nos ajudar és el propi reconeixement de la nostra debilitat i el reconeixement de la seva força salvadora. A partir d’aquí, amb tot a les seves mans i amb ell en les del Pare, podem restar tranquils: llavors no seran les nostres forces, sinó la nostra fe la que treballarà, i amb la fe, la recompensa és segura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario