La festa de Sant Llorenç ens fa recordar, com totes les commemoracions de sants màrtirs, que l’arrel de tota la nostra fe, l’origen de la nostra salvació és la donació que feu Jesús, la seva vida lliurada voluntàriament.
La imatge que fa servir l’evangelista Joan és entenedora, sobretot per a la gent del camp: la llavor que no se sembra és la que no dóna fruit. Per a obtenir una collita abundant és important ser generós en la sembra. La preparació tant de la terra com de la llavor és fonamental, però el punt decisiu, la germinació de la llavor queda sempre fora de la nostra ma. Per dir-ho amb imatges de rondalla, si la llavor “decideix” no morir-se, no fer el que és la seva essència, no hi haurà collita. Altra cosa són els rendiments, que no depenen ni de la llavor, ni del sembrador.
La mesura humana d’aquesta donació és el servei. No podem creure i fer creure que esteim en disposició de donar la vida si som incapaços de donar una ma d’ajuda a qui ho necessita, ni un minut del nostre temps a qui esta sol, ni una hora de companya a qui no te ningú amb qui conversar.
El martiri de Llorenç, amb la seva càrrega de llegenda inclosa, ens recorda que la vida l’hem de donar dia a dia, moment a moment, i estar disposats a fer el que calgui perquè la llavor doni fruit
No hay comentarios:
Publicar un comentario