Estar a punt, preparats, a uns sempre ens costa més que a altres. Alguns en un moment estan disposts a sortir a passejat, mentre altres estan una hora entre vestir, pentinar, perfumar...
La paràbola de les deu al•lotes ens presenta dos tipus de persona, en aparença iguales, però en el fons amb diferències notables. Les deu estan esperant, amb torxes, les deu es canses, es dormen. Unes han estat previngudes, altres no.
Segons quina hagués estat la intenció de Jesús, la narració podria haver estat diferent: “Les noies sense seny van dir a les assenyades:
»--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen. »Les assenyades respongueren:
SI, repartim l’oli a mitges, així tots tindrem els llums encesos en arribar l’amo.!”
Recordo que, de jovenet, em semblava un final millor per a la història: compartint, tots tenim el suficient per a tirar endavant. (no me negareu que també és un bon missatge)
Jesús ens vol remarcar una altra idea: Cadascú ha de fer-se responsable de les seves obres, de els seves decisions. Aquesta responsabilitat a assumir és el preu de la llibertat que Déu ens dóna enfront a les seves propostes i enfront als germans.
El seguiment de Jesús, assumir els seus valors, és un acte lliure, voluntari. Te, com a contrapartida, la necessitat de ser-ne responsable. Cadascú de les seves decisions.
Així, les al·lotes assenyades es desmarquen de les altres. No és manca de solidaritat. És responsabilitat.
Amb tot crec que la responsabilitat és una virtut que s’ha de desenvolupar amb l’educació amb l’acompanyament, amb la iniciació cristiana. Sense haver educat en la responsabilitat, no podem exigir que cadascú les assumeixi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario