La Solemnitat de l’Ascensió, ens proposa per a la reflexió el text del Magníficat. Maria, després de l’Anunciació parteix cap a “La Muntanya”. A la Bíbia la muntanya és sempre lloc de trobada amb Déu, el lloc de Elies el lloc de Moisès, el lloc de la transfiguració, el lloc de la passió... Sorprèn no es diu el nom del poble, sinó “la muntanya”.
Quan Maria pren consciència de que te Déu amb ella, en lloc que quedar-se a casa, fruint del moment, surt, corre a veure una seva cosina que viu enfora de la casa familiar.
El fet de sentir Déu en el cor ens ha de fer “sortir” de nosaltres mateixos, de manera que ens “descentrem” de la nostra pròpia persona i ens “centrem” en Déu. Pe`ro aquest centrament en Déu tan sols el podem fer a través dels altres, especialment dels que ens necessiten.
Maria ho entén des del principi, i ho demostrarà al llarg dels temps, en les noces de Canà, al peu de la Creu, estant amb els deixebles en el temps d’espera de l’Esperit.
Aquesta actitud serà la que farà possible que Déu la cridi al seu costat al final de la seva vida. Aquesta “ascensió”, primícia de la resurrecció dels justos, ens posa, una vegada més Maria com a exemple, com a “full de ruta” com a far i guia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario