Diumenge XXI. Sorprèn que la primera lectura i l’Evangeli, que en moltes ocasions toquen la mateixa temàtica, ens presentin avui actituds tant contraposades. Mentre Abraham manifesta la seva adhesió total i absoluta i la de la seva família, en l’Evangeli trobem, al final del discurs del Pa de Vida, l’abandonament dels que troben massa dur el seu llenguatge. També hi trobem l’adhesió de Pere, en nom dels deixebles més propers.
El xoc entre la mentalitat dels jueus i la proposta de Jesús és inevitable, però no és tan sols una qüestió de mentalitats, de sistemes filosòfics, sinó de compromís de vida. Aquest compromís és resposta al do que ve de Déu, per iniciativa seva, per endavant. Sense do no hi ha adhesió, no hi ha fe. Sense resposta de part nostra, tampoc.
Les exigències de Jesús fan que molts, en tots els temps, en tots els moments de la història, hagin renunciat al seu seguiment. Però també a propiciat respostes absolutes com les de Pere. Son molts, al llarg dels segles els que han demostrat que el seguiment de Jesús és possible a pesar de les mancances de la nostra naturalesa humana. Reconèixer que Jesús és el Senyor, descobrir en les seves paraules la Vida eterna, fa que la nostra vida hagi de ser diferent, hi ha un abans i un després.
La nostra feblesa farà que, com Pere, tinguem moments de distanciament amb Jesús. Pere, i nosaltres mateixos també, el va negar públicament. Però tenim la certesa que sense Ell el nostre rumb seria perdut, no sabríem on anar.
Conseqüents amb el nostre camí, que iniciem en el moment de reconèixer el Senyor, les nostres actituds, com deiem, tindran un abans i un després. Les Paraules de Pau, tant males d’entendre i tant malenteses, són part d’aquestes exigències que ens planteja el Missatge de l’evangeli. En el seu moment, eren protestades, sense entendre-les, perquè posaven la dona a l’alçada dels homes: “han d’estimar la dona com el propi cos”. No sempre les donen han merescut aquesta consideració que reclama Jesus. Ara, en els nostres temps, alguns consideren que proposa una actitud de submissió de les dones als homes que no encaixa amb els nostres plantejaments. Les paraules claus són respecte, estimació, amor. Diu: “L’home i la dona... seran una sola carn”. No hi ha major igualtat que la igualtat en l’essència
Aquesta integració és la que hem de cercar també amb Jesucrist. La celebració de l’eucaristia és una ocasió per a fer-ho. Jesús, Pa de Vida, Pa baixat del Cel, se’ns dóna. Acollim-lo, i amb ell, el seu missatge, per tal de poder viure com ell ens demana: amb respecte, estimació, generositat i amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario