Tornem a veure demanar una curació a un pare que, amb el fill malalt, posa en mans de Déu la seva preocupació. Ho fa en “segona instància” perquè els deixebles no han pogut treure el mal esperit de l’infant.
La recriminació de Jesús als seus és antològica. La comparança que posa és contundent: una fe minúscula hauria bastat per a fer moure muntanyes. Res ens seria impossible si tinguéssim la confiança posada en el Senyor.
Ens costa, avui en dia, veure la ma de Déu en les accions i els fets que ens succeeixen. Alguns “innocents” si que tenen aquesta capacitat, i descobreixen la ma de Déu evitant-los una caiguda, o estalviant-los un ensurt anant en bicicleta.
Un d’aquests “innocents” és el meu amic “Mikado”. No és japonès, ni emperador, com pot fer pensar el seu sobrenom. Ell es basc, resident a Barcelona i es fa dir “Mikado” per la locomotora de vapor, la millor de la història, segons diu. És un veritable expert en trens i en tota la cultura ferroviària, coneixent tot tipus de màquines, de túnels, de vagons, etc. Amb els seus calçons curts, estiu i hivern, Mikado passeja els seus quaranta o cinquanta anys (la veritat és que no en sé l’edat) com un infant de 7 o 8, i manté la seva mateixa capacitat d’admiració. En els casi 10 anys que ens coneixem mai li he sentit a dir una tonteria, encara que qui el sent –sense escoltar-lo- pot pensar que no diu ni una cosa amb sentit. La seva salutació habitual sol esser "feliz Navidad" fent el xiulet d'un tren, encara que et trobi durant l'estiu perque, diu, el Nadal és un moment molt important. Amb totes aquestes referències, poca credibilitat li donarien en qualsevol lloc. Entre els que els coneixem, ens emociona la seva clarividència quan ens diu que “he venido con Jesús, por esto no me ha pasado nada en el viaje” o “mi experiencia religiosa es una vez que la virgen me cogió la mano yendo en bicicleta para no caerme”.
Si tots poguéssim tenir la mateixa confiança que el meu amic Mikado, segurament veuríem els resultats a les nostres pregàries,
No hay comentarios:
Publicar un comentario