Rebre una invitació a un esdeveniment d’aquestes característiques sempre és il•lusionant, però cal fer els propis preparatius, encara que no siguis l’amfitrió. A unes noces no si pot anar de qualsevol manera. Si amb tot preparat els convidats no compareixen i es queda la sala buida, es genera una situació complicada. La taula d’un banquet de noces buida, crea una certa inquietud.
La proposta de seguir Jesús és una invitació, com les d’unes noces. Es pot acceptar o es pot rebutjar.
Si es rebutja, no has de fer res. No et caldrà canviar de vida, ni millorar les relacions amb els germans i coneguts, ni preocupar-te dels pobres i necessitats. Però estaràs fora del convit. Tots trobem excuses per a no acceptar la invitació que ens fa el Senyor, a través dels pares i parents, de l’Església, dels amics. Els negocis, les dificultats familiars, els horaris, ... qualsevol és bona. El Senyor segueix convidant.
Si acceptes la invitació el Senyor et reserva un lloc a la taula, entre els germans. Però has d’assistir “com cal”, t’has d’haver preparat. Si per a les noces dels nostres parents preparem vestit, regal, etc., per a la Taula del Regne hem de preparar el nostre cor. Fer-hi lloc per als pobres, els que estan sols, els malalts...
El que no podem fer és acudir a la cita sense haver-nos preparat. La Taula del Regne, que es oberta sempre als que s’hi vulguin acostar, tant sols ens demana aquesta preparació. Sense ella serem expulsats com a impostors.
La Taula del Regne, la Taula de l’Eucaristia és una invitació comprometedora. No en rebutgem la convidada; no ens hi presentem sense preparació. Les nostres credencials seran els pobres, els malalts, els necessitats, que haurem acompanyat i atès en el nostre quefer de cada dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario