La recerca de Déu és una constant al llarg dels temps. Per als deixebles el reconeixement de Jesús com a Déu és una qüestió complicada. D’aquí la pregunta que Jesús fa, de manera tant directe. Les comparances de Jesús amb altres predicadors, amb altres profetes de temps anteriors, amb el Baptista devien ser corrents. Però cap d’aquestes comparacions podia dur els seus seguidors a fer un reconeixement del seu Mestre com a Messies. Però el concepte messiànic més estès entre els jueus no portava inclosa la “divinitat” ni la vesant espiritual que Jesús demana als seus seguidors.
En temps moderns, s’ha comparat també amb altres “líders”, amb revolucionaris, amb altres models que als joves podien ser-los més propers, i per tant més entenedors.
Hi manca, al final, el reconeixement de que Jesús és qui ens mostra, des de Déu mateix, la veritable imatge de Déu. I a aquest Jesús, que és Déu, és a qui seguim.
Totes les consideracions i comparacions acaben sempre amb la repregunta de Jesús: I vosaltres qui deis que som...?
La nostra resposta ha de ser com la de Pere. En tots els sentits: des del dubte, des de la incertesa, des de la debilitat de la nostra fe, des de la petitesa de la nostra personalitat que, com Pere, en ocasions el neguem. Però també valenta i decidida, fent una passa al front, posant paraules a allò que en ocasions no sabem ben bé com explicar.
Perquè, al final, Jesús sempre ens demanarà la nostra resposta personal, i no hem de fugir, no podem fugir de donar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario