12. «Jo sóc el pa que ha baixat del cel» (Jn 6, 41-51)

2012-08-12 Com tantes vegades la primera lectura ens dóna claus per a obrir el sentit de l’evangeli i també ens dóna pistes per a intentar obrir el sentit de la carta de Pau.

Ens presenta Elies, home de Déu, al fil de la desesperació, demanant la mort, avorrit de tot, de la seva tasca, de Déu i de la vida. També els homes de Déu necessiten refer les seves forces, i en ocasions és prou difícil trobar els moments en els que Déu et podrà alimentar amb la seva paraula, amb la pregària personal, en la oració compartida. La seva estada en el desert, que podria haver estat la seva mort, es converteix en la seva força, i aconsegueix arribar al lloc on estava encaminat. L’aliment que ve de Déu és el que ho fa possible.

Ens ho confirma el salm 33 : “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor, feliç l’home que s’hi refugia” El Senyor ha de ser el refugi, però mai per a desaparèixer del món, sinó per a refer-nos, per la seva proximitat, en comunió amb ell, i retornar a la nostra ruta, la nostra rutina.

Aquest aliment que Déu ofereix a Elies és tant sols prefiguració del que ens ofereix Déu en Jesucrist. Ell mateix és qui s’ofereix per a refer les nostres forces.

Amb tot, els seus conciutadans li demanen les “credencials” per a acceptar la seva proposta. Haver fet un gest com la multiplicació dels pans no els ha estat suficient: li posen pegues senzillament perquè el coneixen, saben qui és la seva mare, els seus parents.

Per a rematar-ho, els fa un anunci que els resulta escandalós: “el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món” La contundència d’aquesta frase va fer que molts deixessin de seguir-lo. Ressonaven en els seus cors les prescripcions legals sobre els difunts, les carns d’animals, la impuresa de la sang...

Hem de saber entendre el sentit de les expressions, perquè certament la salvació del món, la vida del món que anuncia Jesús ens ve per la seva carn i la seva sang, és a dir, per la seva encarnació. És el misteri de la encarnació el que fa possible el misteri de la Redempció.

Tots, en un moment o altra de la nostra vida, hem sentit defallir les nostres forces, com Elies. En aquests moments hem de recordar quin és el nostre aliment espiritual. Jesús s’ofereix com a aliment per a tots, i aquest és l’aliment que ens pot portar a la Vida.

També és l’aliment que permet complir el que proposa –recomana- Pau a la carta als Efesis. Aquesta manera de viure que els reclama, sense mals humors, sense crits, ni insults, ni amargura, tan sols es pot dur a terme amb una vida interior forta, amb una gran joia interior. D’altra manera, la nostra naturalesa humana destacarà sobre tot les parts menys amables, generant aquestes tensions, aquestes dificultats de relació amb els germans.

L’Eucaristia és la ocasió que tenim per a compartir aquest aliment. El Cos de Crist que es dóna per a tots ens convoca, ens reuneix. Escoltem aquesta crida, aprofitem la ocasió de trobar-nos amb els germans i, sobretot, compartim amb Crist la nostra vida.