PROPOSITS...

En aquesta època de l'any es habitual fer propòsits. Uns es proposen anar al gimnàs, altres deixar de fumar, altres...

Quins han de ser els propòsits que hem de fer els cristians, els seguidors de Jesús, en aquest Any de la Misericòrdia? Jo no som ningú per a donar instruccions, però hi ha algunes coses que sincerament crec que no podem deixar de fer en aquest any i d'altres que hem de fer de maneres diferents.

Hem de fer...

• Hem de fer bona cara. Ja ho deia el Papa Francesc a la Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium. Els cristians no podem fer cara de funeral, o cara de pomes agres, o cara de “divendres sant”. Els cristians hem de ser gent que viu la vida amb alegria, segurs de que hem posat la nostra confiança en algú que no ens fallarà mai, en algú que ha donat la vida per nosaltres. Tenim ( hem de tenir) la certesa de que en Crist, som salvats, i açò ens ha d'il·luminar la cara amb un immens somrís.
• Apropar-nos a Jesús. La condició necessària per a ser salvat és ser fidel seguidor de Jesús. No podem pensar que la salvació, tot i ser oberta i accessible a tothom, sigui “free”, incondicional. Ja ho diu el mateix Jesús: “qui vulgui venir amb mi, que carregui la seva creu...” Hem de compartir creu amb Jesús i hem de ser “cireneus”, que ajuden a altres a portar les seves. Així, si en algun moment necessitam que ens ajudin... Apropar-nos a Jesús és trobar moments per a la pregària, és acostar-nos als sagraments amb il·lusió i amb devoció, deixar-nos estimar per Déu, que ens perdona...
• Estar atents als altres. No podem passar pel món sense saber que li passa als nostres companys de viatge. Hem de preocupar-nos per les realitats dels nostres veïns, amics, coneguts, parents. Només així, centrats en atendre els altres, podrem sortir de nosaltres mateixos i trobar Jesús. Són les obres de Misericòrdia, que en el nostre temps són més amples que les 14 del catecisme. Hi ha noves pobreses que cal atendre: persones soles, sense sostre, immigrants, etc...

NO hem de fer...

• Posar distàncies amb la gent. Les comunitats, la gent que en formam part, hem de ser acollidors, de manera especial amb els que són rebuig per la societat. Hem de trobar manera de que les persones que s'acosten a les nostres comunitats, a les nostres celebracions, es trobin a gust, i sentin que la nostra intenció és facilitar-los l'existència, que la nostra essència és compartir la salvació amb ells, sense fer exàmens, ni interrogatoris que puguin crear incomoditats innecessàries. No tant fer “rebaixes”, sinó saber fer entendre quins són els nostres valors.
• Ser legalistes fins a l’extrem. El papa Francesc posava com a exemple un hospital de campanya. Abans d'entrar a mirar “sucre” o “·colesterol” hem d'aturar hemorràgies i reduir fractures. Hem de salvar les persones, aconseguir que se sentin salvats, estimats de Déu abans de procurar afinar en les nostres morals, ètiques, i altres acompliments de normes humanes, que com a fetes d'homes que són, han de ser revisades quan faci falta.
• Deixar la gent per altres coses. El mateix Jesús ja deia que el dissabte és per a les persones, i no al revés. Avui, en que tenim tantes coses a fer, tants papers a omplir, tantes reunions, hem d'aprendre a deixar-ho tot per a acompanyar les persones, per a parlar amb la gent, per a atendre les seves preguntes i els seus neguits. Les persones són l'únic important, l'únic que no pot esperar, l'únic que ens ha de preocupar.

Segurament alguns pensareu que son propòsits poc ambiciosos, altres trobareu que són poc importants; alguns trobareu que és massa complicar per a les nostres comunitats canviar de manera de fer i trobar un estil més semblant al de Jesús. No ens preocupem per fer altra cosa que seguir el mestratge de Jesús. Serà un bon propòsit per a aquest any i per la vida sencera.

Bon 2016 a tots.