Els infants ajuden els infants

Dissabte passat es van reunir a Ciutadella els infants de 8 i 9 anys d’edat, que estan fent la seva iniciació cristiana, en les catequesis de les parròquies i altres centres. La trobada és promoguda per les Obres Missionals Pontifícies, que a Menorca treballa juntament amb el Secretariat Diocesà de Missions, i el Secretariat Diocesà de Catequesi.

La convocatòria vol ser una festa, i en general els darrers anys s’ha aconseguit. Però vol esser també motiu de reflexió i d’interiorització pels infants i pels catequistes i els rectors que els acompanyen.

El lema general de l’Obra de la Santa Infància, és el que encapçala l’article: “Els infants ajuden els infants”, i el de la trobada d’aquet 2016 era simplement “Gràcies”.

Tot i que la trobada va ser un èxit i que els infants van quedar contents amb l’Obra que Teatre en Família els va mostrar, i amb la presència de Victor Eguriase Wagba, les cançons, etc... el dubte que em sorgeix a mi, com a organitzador és: realment els infants prenen consciència de la quantitat de coses per les que poden donar gràcies? I encara: són conscients de que, per la realitat en la que viuen poden ajudar molt a molts infants que viuen en realitats molt diferents, de pobresa, de marginació, de fam, de guerra...?

La nostra realitat és tant entabanadora que no tant sols ens fa creure que “la nostra” realitat és la norma, que tot el món viu així, sinó que ens “crea” les necessitats per tal de mantenir un nivell de consum i de malbaratament de recursos que és insostenible.

Com és natural, aquest “entabanament” arriba als infants, i els afecta possiblement més que a molts adults. Com explicar que molts infants no tenen aigua a les seves cases, si aquí l’aigua és malbaratada sense miraments? Com fer entendre que moltes famílies no tenen possibilitats de menjar quan aquí els acostumem al “si no t’agrada et prepararé una altra cosa”.

Com fer entendre en una societat que no valora l’esforç que molts infants de la seva edat hagin de caminar tres i quatre kilòmetres per a recollir uns litres d’aigua “potable” o per anar a l’escola?

Marcar diferències entre necessitats i capricis, entre el que “volem” i el que “necessitem” entre el que és imprescindible i el que és circumstancial, hauria de ser una feina de tota la societat, però a la pròpia societat no li interessa, perquè els nivells de consum no serien suficients per a mantenir la producció, el nivell d’endeutament, etc.

Quan els adults prenguem consciència d’aquestes realitats, els infants aprendran a dir “gràcies”. Gràcies per la família que els estima, per l’escola que els educa, per la sanitat que els cura, per l’Església que els acompanya en el seguiment de Jesús.

Aquestes quatre coses, estima, educació, sanitat i acompanyament és el que els missioners donen a mans plenes cada dia a les comunitats que serveixen.

Si entre els casi 400 infants que van participar a la trobada, un –tan sols un- s’ha repensat la necessitat de les “xuxes”, “porquerietes” o llaminadures que sol comprar els diumenges, la humanitat encara podrà tenir raons per a l’Esperança.

Joan Manuel Mercadal Victory

.Diaca Permanent