Uns ministres que serveixen.

En el llenguatge quotidià "viure com un ministre" te un ressò molt allunyat del que originalment tenia, sobretot molt allunyat del que dins l'Església te, o ha de tenir.

El terme "ministre" deriva del llatí minister, que significa servent o criat, o també ajudant. Prové de l'arrel minus (menor, menys, miniatura). És l'oposat a magister, terme del qual deriven magistrat i mestre, que representen el nivell més alt en els seus respectius estaments.

Com s'ha fet el pas entre el ministre del que ens parla l'etimologia i el "ministre" del que pensam que viu com un "marajà", hauria de ser motiu d'estudi, i queda fora de les pretensions d'aquest espai.

El que si sabem és de que entre els cristians, les tasques que corresponen a uns o altres a l'interior de les comunitats, se'n diuen ministeris, des de fa molt de temps. Així rall arn del ministeri dels diaques, del ministeri de catequista, o del de lector. Possiblement podem dir que s'han mantingut en l'esperit de l'etimologia original.

El ministeris en les comunitats són molts i diversos. Alguns són establerts i reconeguts, altres són discrets i poc apreciats; alguns són ordenats pel sagrament, altres simplement conferits, instituïts o encomanats. Tots tenen en comú el servei als altres, al col·lectiu, a la comunitat, des de la presidència de les celebracions fins a la col, locació de les flors o la desada dels racons de les capelles.

Fins aquí ens trobam en un punt de coincidència amb moltes associacions i grups en els que el voluntariat i la generositat de les persones que fan possible, amb el seu propi temps, el sosteniment de moltes activitats "no-lucratives". El que hem explicat no es exclusiu de l'Església com a organització ni dels cristians com a persones.

L'element distintiu dels "ministres" a les nostres comunitats, a tots els nivells és -ha de ser- l'amor amb que es fa aquest servei. L'amor fa que en moltes ocasions el servei vagi més enllà de les encomanes i de les obligacions.

Dues frases ens ajuden a entendre la importància de l'amor.

"El que importa és quant amor posem en el treball que realitzem." (Teresa de Calcuta)

"Només pel teu amor, pel teu amor únicament, et perdonaran els pobres el pa que els dónes" (Vicent de Paül)

Aquest amor ha de ser present en tots els ministeris a les nostres comunitats, però ha de ser espacialment notable en el servei als pobres.

L'amor que hem de transmetre, és reflex de l'amor que va portar a Jesús a rentar els peus als seus deixebles i a acceptar la mort a la creu. Amb més intensitat que mai ha de marcar el servei als necessitats, que reben el nostre ajut per a pal·liar les mancances que els dificulten poder viure dignament, com seria de Justícia.

Jesús ens diu : "Jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix." (Lc 22,27). Ell, que "no ha vingut a ser servit, sinó a servir" (Mt 20, 28) ens mostra amb l'exemple com ha de ser el nostre ministeri.

Esforcem-nos en servir a tots amb amor, en les nostres tasques, siguin quines siguin. Si sabem fer-ho, com a seguidors de Jesús, estarem donant testimoni de l'Amor de Déu enmig del seu poble.