Les reaccions de la gent, tant al segle I com als nostres dies són volubles i imprevisibles. La gent és capaç (som capaços) de passar de l'eufòria al rebuig total en qüestió de minuts.A Jesús li passa en més d'una ocasió. Aquesta que ens narra Lluc, és una, la més "sonada" és la de la setmana de passió, quan en un parell de dies el poble passa de l'aclamació com a rei quan entra a Jerusalem a de manar la seva crucifixió, tal com recordem el diumenge de rams.Jesús diu les coses com les pensa, de manera que no s'aprofita dels moments "d'èxit" sinó que segueix amb el seu plantejament. Quan tots l'aproven i es meravellen, ell ja els retreu la seva volatilitat, avençant que la seva adhesió serà curta i pobre.Són (som) com les espigues que han caigut en terra prima, que sembla que broten molt ràpidament, però també s'assequen molt depresa.
És enigmàtica la darrera frase del text, "Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar". Sembla que, amb tota la seva compostura, els deixa amb un pam de nassos, però segurament hi devia haver alguna empenta, alguna carrera. Si el poble s'indigna, retornar a la calma no es fàcil.
Jesús mai deixa indiferents els qui l'escolten. Potser estan una estona a favor i després en contra, o al contrari. La nostra Església d'avui no genera aquestes reaccions: la indiferència és la resposta més habitual a les propostes que l'Església fa en nom de Jesús al nostre món. Les actituds de Jesús, la valentia, la tranquil·litat i la pau interior, la certesa d'estar en el camí correcte seguint el manament del Pare, fan que el seu discurs sigui més eficaç que el nostre. Segurament podria haver evitat les males reaccions de la gent, però la fidelitat a l'encàrrec va ser primer.
La coherència de vida ha de ser, per a nosaltres, un element bàsic, per tal de fer arribar el missatge de Jesús al nostre temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario