23 de noviembre de 2012

23. Casa d'oració (Lc 19, 45-48)

La contraposició entre Casa d'Oració i cova de lladres ens sembla sovint una mica exagerada. Ho és als nostres ulls actuals, però segurament alguns espais del temple de Jerusalem s'assemblaven més al mercat central d'una gran ciutat que a un lloc de vivències religioses.
Bona part de les prescripcions legals sobre els sacrificis i els animals que eren adequats per a ser oferts als altars ens recordaria molt a les normatives d'homologació d'avui en dia o a les directives de traçabilitat dels aliments. Era resultat em bona part de la deriva que havia sofert la religió dels jueus.
Jesús és molt crític amb aquesta deriva i en bona part d'aquí venien les ganes de "llevar -lo d'enmig" . Però sobretot vol remarcar la importància de la pregària, de la interiorització, per damunt dels "ritualismes" i els sacrificis en que s'havia reduït el judaisme. 
Jesús, amb la seva vida, mostrava als seus i ens mostra a nosaltres que ens cal un equilibri entre la lluita i la contemplació, entre l'acció i la pregària. 
En els nostres dies, fins i tot a les parròquies, ens costa trobar moments per a la pregària compartida, per al silenci ric de la comunitat que prega, per a presentar a Déu allò que es mou en els nostres cors.
Una preparació de l'espai, una ambientació, un clima encertats ens poden afavorir en la pregària. 
No cal fer grans muntatges; cal obrir el cor. Així tot el nostre ésser es convertirà en "casa d'oració.

No hay comentarios:

Publicar un comentario