6 de noviembre de 2012

06. cap dels qui estaven convidats (Lc 14, 15-24)



La nostra capacitat per a generar excuses és casi infinita, i pel que sembla, no és cosa tan sols dels nostres temps. Tot canvia segons els barems que es fan servir, segons les escales de valors que posem a les nostres accions i a les nostres activitats. 
Sempre deim que tenim temps per a allò que ens agrada, per allò que ens sembla important.
El mateix passa amb els temes educatius, en ocasions confonem el "respecte" dels fills  a decidir sobre la seva formació religiosa amb deixadesa o manca de decisió per a transmetre els valors que són importants, amb l'excusa de que ja decidiran en ser majors.
El mateix ens passa amb la participació en les celebracions comunitàries de la fe. La feina, els negocis, els esports, tot és motiu de "no poder..." compartir la fe amb els altres.
Jesús ens demana compromís amb les decisions, amb el seu seguiment, sobretot considerant que és una decisió i un compromís lliure i voluntari, però que vol ser tingut en consideració.
La nostra resistència a ser conseqüents amb la invitació de Jesús pot arribar al punt que ens pensem amb "drets de salvació" que realment no tenim, perquè aquesta salvació tant sols ens vindrà per les nostres obres, pels nostres compromisos. Els "cristians vells" ens podem trobar amb que altres amb menys "tradició" siguin els realment convidats a celebrar amb el Senyor, tantes vegades haurem renunciat a la seva convidada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario