20 de enero de 2013

20. --No tenen... (Jn 2, 1-11)


La Mare de Déu, atenta, detecta les mancances d'aquella boda. Una boda que havia de ser normal, amb Jesús com a convidat, amb els seus amics, amb la família.  En altres circumstàncies, segurament no hauria passat res, malgrat s'hagués acabat el vi. Segurament un "ridícul" gran pels nuvis, que no havien sabut calcular bé el vi necessari,  o pels parents que havien begut més del previsible... i prou.
Hi conflueixen, però dos elements afegits: d'una banda Maria, atenta al que passa al seu voltant, preocupada per les dificultats, per les mancances d'aquella casa, d'aquella família, disposada a donar una ma; d'altra banda, Jesús, obedient a les indicacions de sa mare, malgrat el primer impuls de protesta, capaç, en nom de Déu de fer el necessari per a sortir de les dificultats.
Segurament, en una enquesta hipotètica demanant que es el més difícil de fer, sortiria amb avantatge que convertir l'aigua en vi. Avui en dia, però, crec que el més difícil és descobrir les mancances de la gent, les seves buidors interiors, les seves necessitats internes, a més de les materials, que també intentem amagar sempre que podem. 
Maria ens mostra, amb la seva perspicàcia, que la nostra tasca primers és estar atents a tot el que passa al nostre voltant. La nostra segons tasca, també com Maria, és donar la mateixa indicació: "feis el que ell vos digui".
A pesar de tot, sabem que si podem generar en el nostre entorn aquestes dues actituds, l'atenció als altres i la disposició a fer el que Jesús ens diu, la nostra societat, el nostre món canviaria molt i molt ràpid. 
Cal fer les nostres accions amb la discreció amb que va actuar Jesús: sense sorolls, sense publicitat, "despistant" a tots els que pugui, per tal que no fer encara més mal que bé. 
La nostra tasca d'ajuda social, la tasca de les nostres Caritas parroquials, es clarament dibuixada en aquest evangeli: atenció, acció, discreció.
Demanem al Senyor que siguem, com els servidors que van poar l'aigua, disposats a fer sempre el que Jesús ens demana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario