Samuel, el profeta, és conegut per haver ungit David, el que seria rei del poble d'Israel. d'aquí que molta de la iconografia el presenti major, amb llarga barba, i amb un corn, que servia per a transportar l'oli d'ungir. Però la primera lectura d'aquest II Diumenge durant l'any, ens mostra un Samuel jove, encara en edad d'apendre, "que encara no sabia reconeixer el Senyor". Aquest "aprenent de profeta", compartia la vida amb Elí, profeta reconegut.
Déu, a través de la visió del redactor del Llibre de Samuel, ens demostra que te molt bon humor. Aquesta delicadesa per a fer-se notar a un infant, fent-lo sortir de llit per tres vegades, n'és una mostra. Déu podria haver-se manifestat amb clarins i trons, de manera que Samuel l'hauria reconegut, a pesar de la seva innocència.
 |
| Samuel, infant, amb Elí |
Igual farà amb Elies, quan es manifestarà en l'alè suau de vent, en lloc dels trons i els vendavals.
Aquest fragment del llibre de Samuel, per a mi, ens mostre dues coses importants: que Déu ens cridarà de la manera més impensada, i que sense l'acompanyament d'una altra persona, serà difícil que reconeguem la seva crida. Sense el seny d'Elí, potse encara seguiria Samuel entrant i sortint de l'habitació, cercant qui l'ha cridat. Només quan l'instrueix Elí, pot entrar en coneixement del que Déu li demana, per tal de seguir-lo.
Hem d'estar disposats a "sortir del llit" de les nostres consideracions, dels nostres convencionalismes, d'aquelles coses que tenim per segures, per a aproparnos a algú que ens ensenyi a dir:
"Parleu, Senyor, que el vostre servent escolta"
No hay comentarios:
Publicar un comentario