Altra vegada el text de Joan ens fa jocs de paraules. "Jo no el coneixia" a pesar de ser parents, com ens diu el mateix evangelista Lluc en els relats de l'Anunciació i la Visitació. Deu ser una expressió del tipus de "no sabia qui era" quan algú ens dóna una sorpresa amb la seva identitat amagada. És el cas dels terroristes o els agressors detinguts: tots els veïns diuen el mateix.
Joan reconeix el messies en el seu cosí (anomenem-ho així) quan el veu ple de l'Esperit.
Llavors fa el mateix que fan tots els que descobrexien o reconeixen Jesús: en donen testimoni. Vista la dificultat que tenim en el nostre món modern i acomodat de donar testimoni de Jesús ressuscitat ens hem de preguntar ¿el coneixem? ¿ens ha tocat el cor? el coneixement intelectual de la ideologia i la manera de pensar d'un altra ens pot crear simpatia, però només el coneixement personal ens pot fer seguidors indiscutibles, incombustibles, fidels i decidits. certament el promer pas pot ser el "conceptual", però hem d'arribar al pas de la vivència, del coneixement personal, de la relació de "tu a tu", a través de la pregària i els sagraments.
D'altra manera, ens passarà pel costat i no el reconeixerem, o no en donarem testinomi.
La iconografia del Baptista el presenta generalment en dues accions (deixant a banda les representacions del seu martiri): batejant Jesús o assenyalant l'anyell o el mateix Jesús. I aquesta és la seva identitat. La seva missió fou aquesta: batejar-lo per poder-lo reconèixer i donar-lo a conèixer.
La notra a de ser, com a deixebles seus, ser-ne testimonis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario