En aquest fragment de l'evangeli segons Marc es recullen elements mot diversos, que poden resultar estranys.
En primer lloc, extranya que Jesús surtí de les seves rutes de viatge habituals, fins al territori dels gerasencs, a l'altra banda del llac. És per tant terra de "no jueus", per tant de gent que no havia de rebre la bona nova del messies segons els criteris jueus. Trobar un home vivint entre sepulcres és, per a la mentalitat hebrea, el summum de la impuresa, ja que els difunts eren impurs, amb tot el que esigués en contacte amb ells. Per a rematar la situació, un esperit, o una legió d'esperits, fan impossible la vida d'aquell home.
En principi, elements suficients per que qualsevol persona de seny es faci enfora d'aquell desgràciat, i no en vulgui saber res. Però Jesús ni es mou quan ell se li tira als peus. Els esperits malignes sabem que Jesús te poder sobre ells, i per açò se senten incomodats. Demanen fins i tot, que no els turmenti.
Per a Jesús la persona val més que totes les reglamentacions, que tots els legalismes, que totes les amenaces dels propis esperits. Ell salva la persona. Els esperits van a parar a l'últim element que mancava per a completar el quadre d'impureses: els porcs. Ell salva la persona i la restitueix a la seva vida, amb els seus. Jesús no vol generar dependències, sinó que allibera.
Aquest alliberament és el que fa que els que se senten salvats tenguin la necessitat de fer saber als altres que Jesús els ha canviat la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario