La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians s'ha acabat.
I ja està? Certament la pregària és el camí que ens pot acostar a la unitat amb els germans d'altres confesions, perquè aquesta unitat és un do de Déu i només Ell ens el pot donar. Ben segur que molts ho hem fet, hem tingut present aquesta necessitat en la nostra pregària de cada dia durant aquesta setmana.
Però hem fet alguna cosa més? Hem procurat tenir algun contacte amb alguna de les comunitats d'aquestes confesions germanes? som amics d'algún dels seus membres pel fet de ser cristians com nosaltres?
La història propera de la separació entre les esglésies cristianes ha estat molt dura, sobre tot per als no catòlics. El rebuig que han sofert fins fa ben pocs anys és del tot imperdonable, més encara si es fa -presumptament- en nom de la nostra fe.
Ara, potser, han passat del rebuig de molts a la indiferència de casi tots. Ser cristià no està de moda. Ni catòlic, ni anglicà, ni evangèlic, ni ... Ja compartim alguna cosa!!. Enmig de la nostra societat podem ser llavor de comunió, si podem compartir alguna cosa més que el rebuig o la indiferència de la societat.
Sabem que el procés d'unitat no depèn dels cristians de Menorca, ni de cap altra lloc concret del món, però independetment de que institucionalment es firmin documents o protocols de col·laboració, entre nosaltres, els cristians de totes les confesions, hem de poder mantenir un clima de fraternitat i de cooperació.
La única manera de fer veure al món que sóm deixebles de Jesús és mostrant com ens estimem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario