Jesús pren el relleu de Joan. Encara no predica el nou missatge, sinó que tan sols substitueix la veu que cridava en el desert:
"Convertiu-vos i creieu en la bona nova". En la resta de la seva vida pública no serà aquest l'eix del missatge de Jesús. Aquest Regne de Déu, que és aprop, s'anirà concretant en gestos, miracles, paràboles, explicacions...
Ara, però, tan sols aquest primer anunci és suficient. A aquells a qui arriba, els canvia la vida. Ningú veim renunciant la crida de Jesús. El seu poder de convicció, de convocatòria és fabulós.
En el curt fragment de l'evangeli d'avui, Marc ens narra la crida de dues parelles de germans. És cert que altres evangelistes l'expliques de maneres diferents, però així ens podem fixar en coses diferents. Avui, ens podem fixar en que no hi ha cap casta de lligam que impedeixi el seguiment de Jesús.
Els dos primers germans, Simó i Andreu, pescadors, deixen la seva feina, la manera de guanyar-se la vida ells i la seva família. Deixar les xarxes vol dir renunciar als negocis, a la riquesa, a la seguretat, a la prosperitat, al reconeixement social. Res de tot açò ha de ser impediment per a seguir Jesús.
Els altres dos germans Jaume i Joan deixen també tot açò i a mes, deixen el pare, la família, la possible herència del negoci familiar amb jornalers... Tampoc açò frena els germans a seguir Jesús.
Ens sembla molt valent deixar-ho tot per a posar-se en mans d'un desconegut, o casi desconegut, que passa i et convida a ser "pescador d'homes".
Però en realitat ens consta tant a nosaltres deixar qualsevol cosa, per seguir Jesús! Qualsevol excusa ens basta per no compartir la fe en la celebració dominical: si fa fred, si he dormit poc, si tenc mal d'esquena...
Als Apòstols, i als cristians, Jesús ens demana la vida. Ells li van lliurar. Siguem generosos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario