D'aquest fragment de l'evangeli de Marc, en podem descobrir dues parts, complementàries, amb la mateixa importància. En la primera, destaca la normalitat de la vida de Jesús i els seus: sortir de la pregària de la sinagoga amb els amics, anar a casa d'un d'ells, atendre la sogra, malalta...
Deixant al marge els dimonis i els endimoniats (ja en parlarem un altra dia), atendre malalts forma part de la seva activitat, com pot formar part de la nostra atendre les necessitats d'aquells que s'atraquen a Caritas.
Vull parar atenció, però en la segona part, aquella en la que Jesús empeny els seus a sortir de la rutina, a deixar els espais en que estan còmodes, que conèixen, que controlen, per fer pregària i continuar escampant la llavor del Regne. La temptació del "tothom et busca" és la mateixa temptació del pinàcle del temple, el prestigi, la fama. Jesús refusa aquesta temptació d'instal·lar-se i quedar en terrenys coneguts. La seva missió és sortir a altres pobles, a altres gents, que no el coneixen, que no li retran homenatge, que no l'elogiaran per la tasca que fa de curar malalts.
Cercar l'equilibri entre les accions i la contemplació, entre la lluita i la pregària, entre la vida activa i la vida d'oració, ens ha de permetre fer front a la temptació de la instal·lació en allò que coneixem i controlem. Hem de sortir dels nostres temples, de les nostres cases, de les nostres agrupacions de fidels. Al carrer hi ha molta gent que necessita sentir parlar de Jesús. Açò ho podem fer tan sols després de retirar-nos en un lloc tranquil i pregar
No hay comentarios:
Publicar un comentario