El dia 1, a més de cap d'any, és la festa de Maria, Mare de Déu. Seguim mirant el naixement, el portal, però ens fixem ara no tant en la figura de Jesús, sinó en la de sa Mare.
Reconèixer la maternitat de Maria no és difícil respecte de Jesús; fer-ho com a Mare de Déu, és posar-la en un lloc molt especial. Aquella al·lota que acceptava la proposta de part de Déu, retén en el seu cor els aconteixements que li estan succeint des de llavors. L'embaràs, entre la visita a Elisabeth, el naixement del Baptista, el retorn a Natzaret, els preparatius per al viatge del cens, ha passat volant. Els inconvenients del part, sense lloc a l'hostal, també s'obliden amb el primer plor de l'infant. Però quan comença a rebre notícies i visites de pastors o mags estrangers, medita a fons aquelles coses. Recupera en el seu interior les paraules de l'àngel, que poc a poc són confirmades per els visitants, que verifiquen que Déu té molt que veure en tota aquesta història.
I Maria, confiada sempre en Déu, manté el seu compromís amb la Encarnació, i afronta el repte de ser la Mare de Jesús, la Mare de Déu.
Ella més que ningú mereix sentir paraules de benedicció:
"Que el Senyor
et beneeixi i et guardi.
Que et faci veure
la claror de la seva mirada
i s'apiadi de tu.
Que fixi damunt teu
la seva mirada
i et doni la pau. "
(Núm 6, 24-26)
No hay comentarios:
Publicar un comentario