No serà la primera vegada que sentim a dir aquesta expressió: "Ha perdut el seny!" No és normal, però sentir-la aplicada a grans personatges, i encara menys a Jesús. Si afegim que la frase és posada pels evangelistes en boca de la seva família, encara sembla més "fort".
Però no ens ha d'estranyar tant si veim en quin context es troba el curt fragment de l'evangeli d'avui: Entre curació i curació, ha anat a la muntanya, ha elegit els dotze, els porta cap a casa, on s'amuntegua la gent que vol ser curada o veure una curació miraculosa. És clar que la familia troba que ha perdut el seny!. podria dur una vida tranquila, podria ser un artesà relativament ben situat, amb negoci propi, treballant en les obres de les ciutats veines, a Cesarea, la nova capital (dels jueus pro-romans, açò si) i en lloc de tot açò se'n va de curacions, "retiros" al desert, anades muntanyes amb deixebles...!
Els primers que no han entès la tasca que ha de desarrollar Jesús, la seva missió, és la pròpia família. A l'entorn on podria haver trobar el major recolzament, troba els primers entrebancs... Però ni perd l'ànim ni renuncia a la seva missió.
En ocasions també els cristians sembla que hem perdut el seny, que ens entestem en seguir un Regne que no te futur, que no te present, que només te un passat "gloriós", que perseguim una Justícia que va molt més enllà de les lleis humanes i no ho aconseguim, que pretenem una fraternitat que va molt més enllà de la que demandava la Revolució Francesa, i no hi ha forma d'arribar-hi. Però no hem de perdre, com no ho va fer Jesús, ni l'ànim ni hem de renunciar a la missió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario