La gent devia tenir pràctica en veure predicadors, "messies", oradors, fariseus, doctors de la llei, i podia pomparar. La manera de Jesús de proposar el seu missatge devia ser diferent de la dels altres oradors, i ho era no tant per la novetat del seu contingut com per una cosa en especial: la coherència entre el que deia i la seva manera de viure. L'evangelista en diu "autoritat". Casualment contraposa aquesta autoritat amb la manera de fer dels mestres de la llei. Possiblement (ho podem pensar per altres textes dels evangelis) els mestres de la llei no eren capaços -ni ells mateixos- de complir tot allò que manaven. Jesús viu tot allò que mana (o demana) als altres, i encara ho du tot a un punt extrem, fins a donar la vida. Aquesta coherència és la que marca la diferència entre autoritat i poder. El poder es pot assolir per mitjans propis, per la força, o per imposició. L'autoritat s'ha de guanyar per la coherència entre vida i paraula.
Revisem la nostra coherència. En massa ocasions queda molt enfora del que seria recomanable, del que el nostre ser cristià, la nostra filiació, ens exigeix. La nostra autoritat, la nostra credibilitat com a Església depen d'aquesta coherència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario