Jesús, ens relata Marc, no va d'històries. Sap que el segueixen per a veure quina la fa; sap que guarir, curar, perdonar els pecats, per als fariseus i es mestres de la llei és tot el mateix; sap també que la posada en escena és important.
Per açò va al moll de l'os i fa la "pregunta del milió", la que resumeix totes les preguntes: --Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?.
Els fariseus i els mestres de la llei, en el seu embolic legalista, hanvien perdut de vista aquesta qüestió que avui Jesús planteja. Ells haurien de saber que la Llei només vol el bé de les persones, que és per a ajudar a fer el bé. Salvar una vida és el major bé que es pot fer. En altres fragments que narren situacions semblants a aquesta, els retreu quina seria la seva reacció si el seu ruc cau a un pou en dissabte, i els posa en evidència.
En aquesta ocasió, no diu res del perdó dels pecats; ja sap que l'esperen a pas! Tan sols li diu a l'home que estengui la mà, "i la mà recobrà el moviment".
Quan nosaltres sabem cert quines són les coses importants, sóm capaçós d'anar-hi directament, sense "circumloquis" ni distraccions. Aleshores, normalment som, fins i tot, vehements, contundents en les argumentacions. Però quan no sabem ben bé quines coses són importants, ens perdem una mica per les rames, fluxeijam en els arguments, perdem pistonada.
Facem com Jesús. Anem al gra de les situacions, denunciem les injustícies, assenyalem les malifetes. Segurament ens passarà com a Ell: "començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir"
No hay comentarios:
Publicar un comentario