En el temps de Jesús no hi havia "meteosats", ni radars de núvols ni previsions a tres dies. Feien, com tota la vida: observar els signes i sabien el temps que faria. Així és estrany que els pescadors de tota la vida siguin sorpresos per una tempesta en la mar de Galilea, un mar interior que, si que es cert, de tant en tant s'arma en un moment. Si la previsió hagués estat de mal temps, en dir-lis Jesús "anem a l'altra banda", com que des de Sa Punta se’n va a Cala Llonga, Pere, Andreu, Joan o Jaume l'haurien advertit de la inoportunitat. Però el cas és que es troben dins el ball, i ballen. Tots exceptuant Jesús, que dorm amb tota tranquil•litat. Sense entrar en detalls de com són o eren les barques de Galilea, l’evangeli ens diu que Jesús dorm a popa, lloc on sabem –almenys a Menorca- hi ha generalment el timó.
Una cosa i altra fan pensar si el relat és més simbòlic que històric. Cercant el sentit als símbols, podem pensar que encara que ens sembla que Jesús no fa la funció del timoner és Ell qui governa, encara que ens sembla que li és igual el que passa, segueix estant al timó, que tant sols ens fa falta una mica de confiança per a demanar-li el seu ajut, i trobarem solucions a les dificultats.
Perquè som tant covards? En ocasions la mateixa por ens impedeix acostar-nos a Jesús en la pregària. És impressionant, sobre tot pels que tenim mal despertar, que Jesús solament no els qüestiona la seva decisió de despertar-lo. Tant sols els demana perquè no han tingut fe, perquè pateixen pensant que tot pot acabar malament, que poden perdre la barca i anar a al fons de la mar, sense remei. De la mateixa manera, a nosaltres mai ens recriminarà Jesús que li demanen ajuda, que li facem peticions en la pregària. És qüestió de confiança en ell que ens respongui i siguem salvats. Si li tenim aquesta confiança, les dificultats, com la tempesta, seran ocasió de mostrar la seva capacitat per a salvar-nos
No hay comentarios:
Publicar un comentario