És el d'avui un evangeli ple de confiança. És també un evangeli que ens empeny a la evangelització, des de la confiança.

El semblador ha de confiar en les forces de la naturalesa per tal que el seu esforç no sigui en va. De la mateixa manera nosaltres hem de confiar en Déu, pensant que les accions evangelitzadores que duem a terme seran profitoses.

Pot passar que els fruits que nosaltres esperem a la primera collita no siguin els que es dónen, però en ocasions succeeix així.

El més important és posar la nostra tasca en mans de Déu, i no tant en les notres tècniques, en les nostrs idees.
La realitat de la nova evangelització ens reclama fer plantejaments nous. Fer aquestes noves propostes no ha de ser solament canviar el nom de les accions que feim sempre. Ni afegir l'adjectiu "evangelitzadora" a les accions que feim des de temps enrrere.
Sembrar, escampar la llavor de la Paraula de Déu, com totes les sembre de la natura, implica confiar en que cada part fara la seva: el sembrador, la llavor, la terra, la pluja... Pero el que és important és la llavor: la Paraula de Déu, el testimoni de l'evangeli viscut en les nostres comunitats és el que, a la llarga donarà fruit.
Si hem fet la nostra tasca, tant si ens adonem com no, la llavor creix i dóna fruit, encara que no ho sembli.