29. I jo et dic que tu ets Pere (Mt 16, 13-19)

Les imatges que empra Jesús al llarg de la seva predicació són moltes i variades. L'encomana de Jesús a Pere d'abrir i tancar és, com totes les que utilitza, molt suggestiva.

És destacable que Jesús fa aquesta encomana després de "forçar" la professió de fe de Pere. La tasca d'acompanyar la comunitat, de regir-la, de fer-la creixer no pot ser mai una "feina", sinó que és una vocació. I les vocacions són fruit de la fe, de la relació personal amb el Senyor.

A Jesús el podem veure de moltes maneres, com els deixebles expliquen que uns el comparen amb el Baptista, o amb Elies. Tant sols des del reconeixement de que Jesús és el Senyor rebran l'encàrrec de pasturar el ramat. I aquesta tasca ha de ser feta a l'estil de Jesús. Aquest estil és el del servei.
La tasca de Pere, i del seu successor, ha de ser feta des de la humilitat, des de la senzillesa de la crida rebuda, i sobre tot des de la fe en el Senyor, imitant-lo en tot.

Tenir les claus no és senyal de poder, sino de servei i de responsabilitat.