2. --Us faré una altra pregunta... (Mc 11, 27-33)

La llarg de la seva vida pública i de les seves trobades amb els fariseus, Jesús mostra la seva habilitat per a girar les situacions i posar a favor seu qüestions o preguntes que estan fetes per a fer-li perdre el favor de la gent.

La d’avui és una d’aquestes, en relació a la font de l’autoritat de Jesús, i que Ell encamina cap al baptisme de Joan.

Jesús sap que els fariseus no estan interessats en reconèixer la seva filiació, la seva missió en nom de Déu, sinó en aplegar-lo en una mala resposta per a poder-lo processar.
Així, aprofitant-se de la pròpia por dels fariseus a la gent fervorosa que seguia Joan, els posa en la necessitat de dir un "No ho sabem" que els deixa en una situació de desavantatge.

A nosaltres, també ens fa el mateix, encara que no en siguem conscients.

En la pregària, en aquesta conversa sense paraules que ens permet acostar-nos a Déu, tenim costum de fer preguntes al Senyor, esperant la seva resposta, de demanar-li algunes coses, esperant el seu favor. Però sovint la seva resposta és un altre interrogant, que ens deixa en evidència amb nosaltres mateixos.

Les nostres peticions, o exigències, es tornen en exigències per a nosaltres mateixos. La nostra pregària, si es sincera, ens posa sempre en una situació que ens mostra a nosaltres mateixos la pròpia petitesa.

Si la nostra intenció en la pregària és neta i recte, la resposta de Déu també ho serà; si la nostra intenció és posar-nos a la seva disposició, Déu ens respondrà amb claredat. Però si, com els fariseus, ens acostem a la pregària amb intencions amagades, cercant que Déu reforci les nostres intuïcions o les nostres opinions, que sigui un “certificat de garantia”, el Senyor és capaç de girar-nos la truita i deixar-nos, com als fariseus, absolutament descol·locats.

Siguem sincers en la nostra pregària, anem al Senyor a compartir, no a demanar.