La nostra religiositat necessita moments de celebració comunitària, de exaltació mútua, de exclamació multitudinària, fins i tot, si es vol. Les processons, les trobades mundials, els actes de concentració no són dolents, sinó al contrari.
Però el que Jesús ens demana és que mai descuidem la nostra interioritat, el nostre "jo" més íntim i personal, i la relació d'aquesta part més interior amb Ell.
La mateixa importància de "l'interior" és la que marca la descripció del dejuni i de l'almona: "el que faci la ma dreta que no ho s'apiga la ma esquerra", ens vol fer entendre que la nostra generositat no neix dels nostre mèrits, sinó de la manca de justícia, que fa necessaria aquesta donació. Si fem cartitat, si dejunem, ha de ser una acció feta en la discreció, en la intimitat, entre el Pare que tot ho veu i cada un de nosaltres.
Aquesta manera de fer no es treu de la obligació de denunciar els fet que ens condueixen a la necessitat de socorrer altres. Caritas te la obligació de fer saber a les institucions i a la societat sencera que hi ha tantes i tantes families que no tenen el necessari per a menjar. Però, la discreció, la confidencialitat entre uns i altres ha de ser absoluta. No confonguem aquesta demanda de Jesús amb la denuncia profètica de les causes i les consecuències d'una societat injusta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario