L'Atri dels gentils, al Temple de Salomó, era el lloc en el que els qui no eren jueus podien compartir d'alguna manera la seva religiositat, la seva adoració a´Déu d'Israel amb els creients.
No entraven en el pati dels jueus, ni oferien sacrificis, però estaven just al costat, aprop dels que per la seva fe ho feien. Allà podien compartir tot el que de bo passava, intercavnair opinions, creixer en la fe.
Aquesta figura de l'Atri, la porxada que diríem en la nostra tradició menorquina, ens ha de fer creixer en la capacitat d'acollida, en la obertura i la disposició per a compartir amb altres, no creients o creients d'altres confesions i comunions, aquelles coses que ens uneixen.
Tenim molts espais per a fer-ho. Les organitzacions de l'Església que es dediquen a la cooperació amb el tercer món, Mans unides, Missions, les que fan ajuda als necessitats, Caritas amb tots els seus programes, són una bona oportunitat. Per fer que sigui profitosa, però, hi han de trobar cristians ferms, formats i informats, que puguin marcar les diferències entre una ONG'd i Mans Unides, entre un Banc d'aliments i Caritas. Açò requereix un esforç per part de les nostres comunitats, d'acollida i de formació.
L'Atri dels Gentils, aquesta porxada en la que els no creients puguin estar còmodes en diàleg amb els creients, amb aquesta disposició d'acollida, és un repte que hem d'enfrontar sense massa dilacions. Tenir la ocasió de dir a algú que està aprop del Regne, no s'ha de deixar passar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario