L'exigència de l'evangeli és extrema. La reconciliació amb els germans, prioritat d'aquesta reconciliació a altres gestus rituals, ca fins al punt d'avui: No es conforma a dir: si tens (tu matiex) alguna cosa contra el teu germà, deixa la teva ofrena. Aquesta situació seria encar raonable, als ulls humans: No pots presetnar una ofrens si estas barallat amb un germà. però no diu açò l'evangeli: "si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,..."
Jesús ens recorda la nostra pròpia responsabilitat en la relació amb els altres. Ni tant sols ens permet pensar en exculpar-nos de les disputes amb els germans: Nosaltres en som responsables! Encara que sigui ell, qui està enfadat, nosaltres en som responsables. "Ja tornaràs..." , és a dir, després si que acceptaré la teva ofrena, però no mentre estiguis barallat amb el teu germà.
En el mateix sentit va la segona part de l'evangeli: en cap cas podem deixar les nostres relacions amb els altres al marge de la nostra responsbilitat. Jesús no diu "si ets culpable, cerca un pacte amb el que t'acusa" Ens demana un acord, encara que la raó legal estigui de la nostra part. La relació amb els altres és més important que tenir la raó i que ens la doni un jutge.
Si apliquem aquests principis a les nostres relacions, un món nou i millor s'obrirà pas cap a la llum, i unes noves relacions s'escamparan entre els homes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario