Les instruccions de Jesús són molt explícites. La gratuïtat ha de ser un estil de vida. Ni or ni plata ni sarró ni muda de recanvi, ni sandàlies per correr, ni bastó per a atacar o defensarse.
En general, semblen coses amb una certa transcendència, però en realita ténen molt de pes. Sortir sense doblers implica confiar en els que te trobaràs, sortir sense sarró vol dir estar en mans del que t'acolliran; sortir sense muda vol dir confiar en que tot t'anirà bé; sortir sense sandàlies, implica que has d'anar poc a poc, sense presses, a pas de caminant, amb els peus ben posats, sense correr per encalçar ningú, ni per fugir, per por; igual amb el bastó: sense capacitat d'atacar, ni de ferensarse amb altres arguments que la raó i les paraules.
No és tan sols questió d'austeritat, sino d'actitud.
En uns moments de la història en els que el tenir pesa més que el ser, animar-nos a obrir els nostres cors i les nostres comunitats a aquest estil de vida, a aquestes actituds fonamentals, d'austeritat, si, però també de mansuetud, d'humilitat, de tranquilitat d'esperit i de mètode de feina, és molt important.
L'Església no sempre ha estat fidel a aquestes recomanacions, a aquest manament. Potser qui millor ha estès aquesta manera de fer són els missioners, que en general actuan així, i que en ocasions deixen molt més del que ens podem imaginar.
Tampoc les nostres comunitats sabem ser fidels a aquest manament. En ocasions, ni tan sols sabem com posar-nos en camí, a cercar els altres, a comunicar-nos amb ells, per a fer-los arribar el missatge de Jesús.
"Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n'és digna, que la pau torni a vosaltres" Ens han de bastar aquestes afirmacions per a saber cert que Jesús està amb aquesta tasca i que no ens ha de preocupar com ens rebran. Hem de ser portadors de pau al món. L'hem rebuda de franc...
No hay comentarios:
Publicar un comentario