4. Què farà l'amo de la vinya? (Mc 12, 1-12)

El meu estimat tenia una vinya

en un turó molt fèrtil.

Va remoure la terra,

tragué les pedres

i va plantar-hi ceps triats.

Al bell mig hi construí

una torre de guàrdia

i va excavar-hi un cup.

N'esperava bon raïm,

però ha sortit agre.

Aquest fragment, que sembla una transcripció de l’evangeli d’avui, és el referent que els jueus tenien al cap quan Jesús parlava de vinyes, i vinyaters. El profeta Isaïes va fer servir aquesta imatge amb assiduïtat. Podien fer fàcilment la transposició mental del personatges, pensant en el model que, de sempre, havia estat present en les seves lectures.

Jesús, però, hi afegeix un personatge: l’hereu. Si llegiu el text d’Isaïes (Is 5.1-7) veureu que no en parla. Deixa clar, però, el que Déu espera del seu poble.

La incorporació de Jesús a la imatge original ens mostra la seva consciència d’enviat, d’hereu, de Fill. Sap que, abans que ell, els profetes havien treballat per tal que el poble donés els fruits que s’esperaven, sense èxit. I sap també quin serà el seu final: la mort violenta.

Per a acabar reforça la seva paràbola amb un altra text reverenciat pels jueus: un salm. La pedra rebutjada, el Fill de Déu mort a la creu fora del poble, ara corona l’edifici, ha de ser exalçat per damunt de tots, amb la resurrecció i l’ascensió.

L’exigència que ens proposa Jesús en el text és simple:

• com a “Vinya” hem de fer el que ens pertoca, els fruits al seu moment, segons les diversitats que cadascú te, amb les peculiaritats que ens són pròpies i ens fan ser més rics;
• Com a “vinyaters” som els responsables de que l’obra de Déu arribi al seu acompliment, que no es perdi cap oportunitat, que tots els nostres amics, veïns, conciutadans, tenguin la possibilitat de rebre la Paraula i donar el seu fruit.

Fem repàs de les nostres actituds i les nostres respostes al que Déu espera de nosaltres.

Que farà, l'amo de la vinya, si no som fidels al seu manament?