La sal i la llum, fins fa pocs anys, han estat elements indispensables per a la vida quotidiana de la gent, especialment en temps d'escassetat, de necessitat.
La sal com a element de conservació d'aliments, com a font de la paraula "salari", però sobretot com a element essencial de la cuina. Sense entra en detalls, tan sols destacar un aspecte: per a donar gust, la sal se disol, deixa de ser ella mateixa per a integrar-se perfectament en el guiat. Malament quan en un "tià al forn" trobem un pessic de sal! Vol dir que hi ha llocs en que no ha arribat el seu gust, i que hi ha el risc que allà on ha quedat concentrada la sal, no es pugui menjar.
De la mateixa manera podem reflexionar amb la llum, pensant en les candeles, amb el simbol de la llum del vespre de Pasqua. Tan com més es reparteix més n'hi ha. Açò només passa amb l'amor i algunes coses més, però no massa.
Aquestes dues imatges les podem traduïs en actituds. D'una banda, el despreniment i generositat, sortir de nosaltres mateixos per a integrar-nos amb altres per a aconseguir canviar el gust de la societat, mai quedar-nos tancats en els nostres racons de sempre.
D'altra banda, compartir. Si tan sols un te una candela i no comparteix amb altres, mentre ell te un els altres estaran sempre a les fosques, i acabada la seva candela, hi haurà fosca absoluta per a tots. Si la comparteix, podran, entre tots il·luminar-se mutuament.
I qui ha de tenir aquestes actituds som els cristians. Posem la nostra llum bern alta, que ilu7mini a tothom, compartin amb qui te inquetuds, mesclem-nos amb la bona gent del món, per a compartir. Llavors tots veurem les bones obres i donarem gràcies al Pare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario