Salm 33
Mateu 21,28-32
Quan estic malament recorro el Senyor, quan la vida em pesa, l’hi explico les meves dificultats i en Ell hi descanso.
La meva ànima se n’alegra a la seva presència,
qualsevol sot el supero amb la seva companyia.
Quan visc sense Ell em capfico i em sento menys segur.
Quan tot ho visc acompanyat de la seva presència,
em sento fort, em canso menys, i brolla en mi una fortalesa desconeguda.
No em deixis mai, Senyor.
Déu i déus. Mira que n’hi ha déus per arreu avui i adoradors de déus! Potser podem viure sense Déu, però no sense déus. Ens els fabriquem cada dia. Hi ha déus per donar i vendre:
• l'èxit: cal triomfar, cal sobresortir, hem d'arribar més lluny. Triomfes i tots t'adoren, ni que només sigui un dia… Fracasses, i ja estàs perdut… Ningú hi pensarà mai més en tu.
• els diners: i si són diners fàcil, sense donar cop, millor.
• la salut i passar-ho bé: si no tens salut no t'ho pots passar bé, si t'ho passes bé, què més vols?
Afegeix tu mateix d’altres déus… Enmig d'un món de déus, alguns diem que “esperem Déu”, que mirem d’aplanar-li el camí, de preparar el camí al Senyor…
Aplanar els camins no és res més que descobrir els “altars amb déus fabricats per mans humanes o per les meves pròpies mans” i que tinc instal•lats al cor.
El Déu que ve és un Déu gelós: no vol conviure amb altres déus. Ens demana que l’estimem amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el nostre ésser.
I aquesta és la salvació: descobrir que només Déu ens salva, el que està venint. Altres déus ens entretenen i, si poden, ens prenen els diners, i la vida!
Tu saps que et volem seguir, i ho fem;
però de seguida ens distraiem, i recorrem altres camins.
Som com el fill que deia sí a l’encàrrec del seu pare,
però era inconstant i no complia la seva paraula.
D’altres vegades, Senyor, et diem
que no estem disposats a seguir-te,
i de sobte, neix en nosaltres el bon fer
i actuem a la teva manera,
convençuts, segurs i il•lusionats amb la teva forma d'estimar.
I fins nosaltres mateixos ens sorprenem,
en veure'ns actuar generosos i solidaris.
Som molt incoherents, Senyor.
Sort que Tu ens entimes, malgrat tot.
Tu saps de quina matèria estem fets,
i d'on brolla la nostra inconstància.
Coneixes també les nostres lluites interiors,
els nostres canvis d'humor i d'ànim,
i com som de fràgils per dins.
Gràcies per estimar-nos així i per acceptar-nos.
• Durant tot el dia, xiuxiueja la cançó del text de Santa Teresa: «Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene nada le falta»...
• Per tal d'anar creixent en tolerància, recorda situacions en què has canviat d'opinió o de manera d'actuar quan has dit una cosa i has fet la contrària. Analitza què ha passat en el teu interior.
• Analitza després la teva intolerància envers els qui que fan una cosa i diuen una altra. Demana al Senyor, en una estona de pregària serena, que brolli del teu cor tolerància envers a tu mateix i envers als altres.
• Informa’t d'unes altres maneres de celebrar el Nadal, diferents a la teva, en altres cultures o famílies.
L'important no és quan em va parir la meva mare, sinó quan m'he parit jo. Cada persona neix inacabada i es va fent en la mesura que viu per a créixer.
Conèixer i acceptar d’altres maneres de viure, enriqueix la pròpia i proporciona la possibilitat de millorar. Envellir és obligatori, però créixer és opcional. Tu tries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario