immaculada

Crida l'atenció que l'evangeli del dia de la Immaculada sigui el passatge de l'Anunciació. Crida l'atenció, però no ens ha d'estranyar, ja que és en l'Anunciació que Maria accepta lliurement, personalment formar part del pla de Déu. Aquest pla és el que, com ens expliquen els teòlegs, fa que Maria sigui concebuda sense màcula, preveient la redempció del que serà el seu Fill. Déu "sabia" (és per alguna cosa que deim que és 'omniscient', parauleta que vol dir 'que ho sap tot') Maria acceptaria ser Mare del redemptor. Amb tot, però, li ofereix la possibilitat de dir "Si"i de dir "No".

Si en lloc de fer comentari del que ens suggereix la litúrgia del dia, fessim "novela teològica" -com a paralel de la "novela històrica"- ens podriem inventar la història d'altres verges visitades per Gabriel i que rebutgen l'oferiment de Déu.

És pura ficció.

El que ens esperona de Maria és precisament la seva acceptació, el seu Si de l'anunciació, per al que estava evidentment escollida per Déu des del principi dels temps. Com ens diu l'Evangeli, "per a Déu no hi ha res impossible". Però açò no treu importància a l'acceptació de Maria.