Salm 26
Mateu 9,27-31
La felicitat és més una actitud mental
que no pas un conjunt de circumstàncies.
Hom s'aixeca disposat a gaudir el dia,
o a cercar tot allò que el molesta.
Qui vol ser feliç troba la manera de ser-ho.
Qui vol ser desgraciat
troba sempre una disculpa.
No ho diguis a ningú. Segur que tens secrets, paraules que t'han dit, afegint-hi: “No ho diguis a ningú”. Hi ha coses que diem i que després imposem una clàusula de secret. La intimitat i els amics se salten tota clàusula. Tenim poc poder de secret. Sempre hi ha algú que ens sembla que ha de ser còmplice del nostre secret i li xarrem tot.
No podem amb les confidencialitats secretes.
Sempre hi ha filtracions.
I jo pensava que també Jesús posa la mateixa llei del secret als qui guareix de les seves malalties, però no li fan cas! Els qui han experimentat el bé, la bondat, l'acció de Déu damunt d’ells no poden callar-s’ho. Ho han de pregonar.
No sé si avui molts dels qui ens diem creients haurem experimentat la mà de Déu que ens acarona… Perquè poder no es veu gaire la necessitat de comptar els secrets que Déu ens ha imposat… com els qui han estat guarits per Jesús.
Joan i els profetes, enmig del poble, explicaven els secrets de Déu a tothom per preparar el camí. Preparar el camí del Senyor és suscitar la fam de Déu, o la curiositat per les coses de Déu. Per suscitar curiositat per Déu cal parlar coses de Déu, no teories sobre Déu. Déu no ha fet res en tu? N’estàs segur? Explica-ho!
Cura’ns, Senyor, de les nostres cegueses,
neteja’ns de mirades negatives,
dóna’ns uns ulls contemplatius,
que sàpiguen gaudir les meravelles:
dels ulls de la persona estimada,
del somriure dels infants,
de la flor que neix a la finestra,
de l'albada rosada que ens desperta,
de la decoració de de casa nostra,
dels llibres, les pel•lícules i la música,
del jardí cuidat del nostre poble,
del xinès de la botiga
i que encara no sé com se diu,
l'ésser humà que frega l’escala de casa meva,
del conductor o conductora de l'autobús,
dels ulls cansats de que ven els diaris,
l'escombriaire que sempre trobo al carrer,
de la variada decoració dels aparadors,
de tanta gent que serveix amb un somriure,
de la posta de sol, cada dia diferent,
dels qui m’estimen incondicionalment,
dels qui em qüestionen i m’estimulen,
dels qui em fan sentir vàlid,
dels qui em troben a faltar,
dels que corren la vida al meu costat…
Vull veure’ls a tots amb els teus ulls, Senyor.
• Posa atenció en cada persona que et trobis al llarg del dia, des que clareja fins que et fiquis al llit, sentint que són els regals que Déu et fa o la seva presència que et visita.
• Mira als qui viuen al teu costat amb una mirada nova. Deixa’t sorprendre per la seva manera de ser, per la seva cara, els seus gestos i tot el que tenen d'especial i diferent.
• Inicia la llista de persones a les que vols felicitar el Nadal, i vés preparant el missatge que aquest any vols transmetre’ls.
Per a viure una vida monòtona i gris no cal gaire saviesa, en canvi, per ser feliç i dur felicitat als qui te’n volten, cal tenir un optimisme intel•ligent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario