Preguem l'Advent

DESEMBRE 19

Jutges 13,2-7.24-25

Salm 70

Lluc 1,5-25

És d'humans sentir pors i inseguretats.

Els canvis ens desestabilitzen, i el desconegut ens desassossega.

Però és de divins confiar.

Els qui tenim la vida entrellaçada amb el Senyor, tenim la seguretat que Ell és la nostra roca, i la nostra salvació.

Amb Ell a la dreta, res no ens fa por, doncs és el mur que protegeix la nostra vida.

REFLEXIÓ

Zacaries, home assenyat, feia el què havia de fer. Zacaries és sacerdot al temple.

Espòs d'Isabel, no n’ha tingut fills i ja són grans. Segons les lleis naturals ja no és possible la fertilitat. Juntament amb la seva dona, havia demanat moltes vegades a Déu un fill. Justament ara, quan tot sembla impossible, li diuen que la seva petició serà escoltada. De nou ens trobem amb un cas típic en què al just se li demana quelcom més que la seva honradesa: hom li demana obediència.

Zacaries obra amb obediència; es pren seriosament Déu, creu que Déu pot allò que ja no és possible. Nosaltres podem fer el possible. Déu pot fer l'impossible. I ho fa amb els qui creuen en Ell, amb els qui l'obeeixen.

Potser ara t'expliques allò de que Déu “no ho pot tot”. És que no a Déu ens el prenem seriosament. És que no obeïm Déu. És que no ens acabem de creure que Déu pugui de veritat fer l'impossible.

Sempre hi ha una zona del nostre ser que “grinyola” quan se'ns proposa l'impossible. Déu està buscant homes i dones que se’l prenguin seriosament i creguin i es facin obedients…

Potser aquest Nadal tu ...

ESCOLTA, SENYOR ...

Fes que confiï en tu.

Saps que tinc por,

que no sé abandonar-me’n,

i necessito controlar-ho tot.

Sé que Tu ets la roca que em salva,
que em tens sempre abraçat

i que em portes de la mà,

però no m'ho acabo de creure.

Sóc com un nen amb por de caure,

i encara que m’omples de la teva esperança,

no acabo de deixar-te que m’envaeixis del tot

i visc amb tu i sense tu constantment.

Pren Tu la iniciativa, Senyor.

No deixis que els meus dubtes guiïn la meva vida.

Sigues Tu qui em guiï i em dugui

cap a les fonts tranquil•les del teu Amor

Dóna'm la fe de Maria,

la confiança de Josep,

l'amor de Zacaries

i la fecunditat d'Isabel.

Fes-me com tu vulguis, Senyor.

SUGGERIMENTS

• Presenta al Senyor, en la pregària, les teves pors i les teves preocupacions, i fes-ne un llistat amb Ell, organitzant-les, deixant que t’assossegui i et netegi de pensaments negatius.

• Taral•leja la cançó “És tant a prop meu…” durant aquests dies, sent conscient de la importància i la proximitat de la seva arribada.

• Posa-hi unes cintes de colors penjades als claus dels quadres que tens a casa, i que hi pengin per sota, i vés penjant-hi, amb agulles, les felicitacions que reps, perquè es vagi creant clima d'amistat i relació amb el teu entorn.

• Proposa't crear aquest any la teva Nadala. En la pregària pensa en com fer córrer l'amor, la festa i el trobament entre els teus, en els diferents ambients en què et mous.

PENSAMENT

Nadal és moviment, posar-nos en camí, renovar-nos per dins.

Cada Nadal és diferent i qui el repeteix any rere any, de manera ritunària i igual, és que no deixa que Déu entri en el seu interior, amb el seu impuls creatiu i novedós.