Salm 24
Mateu 21,23-27
Vine a visitar-nos, Senyor, surt a trobar-nos,
escolta les nostres pregàries, il•lumina els nostres camins,
respon les nostres preguntes,
ajuda'ns a definir el nostre projecte de vida.
Ajudeu-nos a ser honestos, a caminar amb lleialtat, a tractar els altres amb tendresa i amb la teva misericòrdia infinita.
Amb tu volem viure una vida intensa i construir, amb tu, el teu regne de pau i de justícia, d'igualtat i de fraternitat.
Déu no ve perquè ens sentim bé. “Estar bé”, “sentir-me bé”, “passar-m’ho bé”, s'està convertint en una nova “religió”.
Moltes persones avui no volen anar més enllà de “sentir-se bé” o “passar-s’ho bé”. Però sentir-se bé no és tant un treball de ascesi interior personal sinó de fer servir uns bons mitjans naturals (massatges, pastilles, absència de problemes, aïllament en el propi món…). Aquesta “felicitat” no té res a veure amb la de Jesús. Hi ha coses “divines” que ens faran sentir molt malament: contemplar les injustícies del món, o veure com es fa mercat del sagrat, o com Déu és reduït a normes, o a Déu se l’esborra del mapa…
Jesús “se sent molt malament” perquè “es deleix per les coses del seu Pare”. Jesús “se sent molt malament” perquè la seva unió amb el seu Pare és tant gran que se’n preocupa, se sent missionat i amb l’obligació d’anunciar el regne i les coses que viu amb el Pare.
Dir crec és molt més que “sentir-se bé”.
Dir crec és confiar en un Déu personal, amor, transformador de la meva manera de viure, que em dóna felicitat íntima, encara que de vegades “em senti molt malament”, encara que de vegades vegi coses “que em cremen per dins”.
Pot semblar una contradicció, però la felicitat no està renyida amb “sentir-se malament davant determinades coses”. Hi ha un “sentir-se malament” que és font de gran felicitat.
Vull que siguis el meu mestre. Tu que ensenyaves al temple
i ho feies amb austeritat,
Tu que saps els secrets de la felicitat,
vull que siguis el meu professor,
el qui em va fent descobrir la vida,
desenvolupar les meves capacitats més bones,
i em poses en contacte amb els meus recursos.
Només Tu em pots ensenyar a viure,
només Tu em duràs a aigües tranquil•les,
només Tu, Senyor, aconseguiràs treure’m de la rutina,
només Tu em parles al cor
només Tu em pots dur de la mà a la plenitud,
només Tu saps el somni que tens per a mi.
Tots s'estranyaven de l’autoritat amb què ensenyaves,
les teves lliçons ens arriben malgrat els anys:
que ens estimem a nosaltres mateixos,
que estimem als altres igual,
que diguem a Déu, Pare.
Això, per a tu, és què t’estimem.
• Agafa paper i llapis i escriu les pistes concretes que Déu et dóna perquè el segueixis.
• Desembre és un mes de feines i neguits; planifica les teves festes de Nadal amb temps perquè les visquis com vulguis fer-ho, amb els valors evangèlics de l'austeritat, la solidaritat i la senzillesa, en comptes de deixar-te arrossegar pel malbaratament i l'angoixa de la nostra societat.
És un gran pecat no creure en un mateix i no creure en l'amor. No n'hi ha prou amb creure en Déu, perquè Déu és amor.
Has de creure que Déu s'entendreix quan et mira i està sempre amb tu, revifant en tu el seu esperit, per fer de tu quelcom nou i valuós, quelcom únic. Has de creure que Déu segueix confiant en tu i trucant a la teva porta.
Atreveix-te a obrir-lo, a deixar que casa teva s'ompli de la seva llum i el seu escalf.
No hay comentarios:
Publicar un comentario